Entreveient la meva mort

E

lla s'obre de cames i s'abandona damunt el seu membre. Ell, i no es pot explicar, se sent penetrat, pregon. Tot plegat es deixar veure tot el que som. No pas els secrets, la intimitat, allò de nosaltres que sabem, ans tot allò que fins ara no sabíem, un desert onejant. Tot el nostre cos, dins i pell, esdevé vidre a trenc d'esmicolar-se, i fins aquesta frase és impossible. Fer l'amor amb tu és així de dolorosament bell.

Et vas obrir sencera i em vas penetrar. El teu cos petit és nafra i record, i no puc veure'm damunt aquell llit, soc ombra en la imatge. Però el desig, acaronar la mort tot resseguint el teu cos, la teva sina, el teu ventre, el teu sexe pujant i humit i esquinçant el meu membre. El plaer d'aleshores és ara, en la memòria, l'instant de bellesa fràgil que amara la llàgrima.

Ara només sé de tu per les paraules que el meu ordinador deixa com fulles de tardor damunt l'estúpida melangia d'una pantalla massa gran per a tan poques lletres. Et contesto febles frases, un esforç de ser quotidià mentre em batega a la sang el teu cos. Tanco els ulls després d'enviar-te el correu, i aleshores, en la foscor, com en la nit, t'obres de bell nou bella i petita per a mi, però sé des de fa temps que aquest llit on faig l'amor amb la teva absència vessa vora el cingle de la meva mort.