Llibres

Es desgavella lleu la llum de la tarda en entrebancar-se amb la finestra i els seus cortinatges, i s'espargeix per la cambra donant caliu a la moqueta del terra. I besa els peus de Na Maria. I els llibres.
Els llibres fan geografia a la petita biblioteca, s'amunteguen amb una perfecció espaordidora a les vores de la tauleta, i fan urc de la seva desídia caiguts amb laxitud i luxúria al sofà i les dues butaques que envolten la tauleta, fent un petit arc davant les prestatgeries, mirador increïble de la pregunta i la fugida. Hi ha també els altres llibres, els laberíntics, al terra, amagats a l'ombra, i els salvats ja al sol que avança de mica en mica, tarda enllà, conquerint títols, biografies, fotos d'autors, bibliografies, mobles i els genolls, les cuixes, el sexe de Na Maria. El ventre, la pal·lidesa. La malaltia.
En arribar a casa, Na Maria, ha llençat tot al rebedor. Tot!. La bossa, les sabates, la roba, les ulleres de sol. Tot! Nua, Na Maria, dreta i mirant casa seva, poruga, amb la basarda d'endinsar-s'hi, de fer un pas. El sobre blanc amb lletres blaves li feia pessigolles al dit gros del peu esquerra. Pessigolles, hi ha molta ironia en aquest fet. La dona ajup el cap, i l'observa.
Nua, prima, amb un fred i una tremolor de filferro, Na Maria s'ajup i agafa el sobre, com qui pren un cor malalt, amb l'obligació de dur-lo a sobre. Els passos de l'atzar porten a la dona fins la cambra que anomenen biblioteca. Contra la paret contrària a la finestra, com defugint la llum, en prestatgeries fosques, dormen en una calma envejable els llibres. Així la nostra mort, el després de la nostra mort. Nostra memòria i el nostre oblit. Així els cementiris.
Aquestes idees fan que la dona deixi el sobre damunt la tauleta i comenci a treure llibres. Vol netejar-los, donar-los un ordre. I fullejar fragments, poemes, il·lustracions que li han fet senyal a l'esguard i a la sang. Passejar per la pau i el silenci de l'estança, nua, obrir llibres, llegir una paraula, l'inici aquell. Aquella fi.
Llibres, alguns són estació de pas, un no-res per a llegir-ne el títol i marxar. D'altres són, de bell nou, l'emoció conquerint-la, el cos suspès damunt un vers, un dolor. El desig amara moltes paraules, colors. I els llibres oceànics, gegants, curulls de naufragis i nits de llum somorta i hivern al llit.
Na Maria, una dona nua asseguda en una petita escala amb un llibre obert a la mà, llegint records. Un munt de llibres espargits per la cambra, les prestatgeries quasi buides, badant, lleugeres amb els pocs llibres que han tornat ja a la son. El sol que comença a escalfar el cos de la dona, oblidat ja el sobre amb lletres blaves i símbol blau, d'hospital, damunt la tauleta. Al carrer l'aire fa sorolls al fullam del passeig, Na Maria aixeca el cap passant per damunt el sobre. Un pensament calm, demà haurà d'anar al hospital oncològic a iniciar el tractament. Torna l'esguard a la pau.