Tot esperant-te

D

os copes buides, amatents al vi i a la nit. Dos plats blancs, tacats per una rosa negra a la vora, esperant el deler i la conversa. Bach a l’àmbit, afeblint el llum. I jo al sofà, amb el neguit de haver enllestit tots els detalls de la seducció, del sopar a casa amb ella. De la cuina estant arriben flaires ballarins, curulls d’herbes i somnis, i ja només em resta pensar en tu, tot guaitant la porta, que s’obrirà a toc de timbre, desfermant la teva imatge plena, sensualitat a cada corba, a cada plec del teu destí, al somriure que besaré traient-li la saliva i el batec, mentre les meves mans llisquen en seda i el meu peu esquerra tanca la porta i el meu cos empeny el teu vers el sofà. On agosarades defugim noses i acostem esguards, i ja ets en mi, meva! Amor, on no t’he besat, on no te he acaronat? El meu pit cerca els teus llavis alhora que les meves mans es perden sota el teu ventre cercant l’eriçat pubis, cercant el gemec, el preludi intens de la bellesa, del sexe. Aleshores tot és ball, ara lent, ara immers en la presa, ara ja sense domini del cos, tens i arc, fet de tu i de la humitat. Sóc paràsita de les teves entranyes, captiva dels teus moviments, convulsa del meu desig. I hi arribo a racons plens de sentida, i en faig altar i ofrena, i els ofereixo al Déu que viu i alena als teus llavis, deixo lliure els meus dimonis, arriba l’abandó, arriben... .

- Hola, que arribo d’hora?
- No, no, està tot llest, però n’he tingut un petit accident al final i he hagut de ficar-me a la dutxa. Passa per favor, i somriu que et faré un petó.