És davant el
mirall de cos sencer que hi ha a l'armari encastat del dormitori. El
seu home, ja vestit per a la comunió, és al menjador veient la
prèvia de la curses tot sabent que s'en perdrà la principal per
culpa de la cerimònia del nebot de la seva dona. Però bé, tot
arrugant l'americana i amb una cervesa a la mà hom pot enganyar a la
revenja d'aquest diumenge.
És davant el
mirall de cos sencer, al dormitori, ja vestida de negre, mentre la
seva filla escola les hores davant l'ordinador, xats, queixes de tot,
molts “ te'n recordes i saps...” i el diumenge s'acosta al
migdia.
Tot sembla
esperar-la a ella. El carrer, l'església petita del carreró de Sant
Pere, el sol que sembla anar una mica endavant aquest diumenge. La
seva família rere les trucades telefòniques, les hores que s'han marcit damunt el parquet de casa quant tot semblava ja llest per a marxar, després de preparar la
roba del seu home mentre es dutxava, després de preparar la roba de
la filla, queetbanyisòsties. I quan tot d'una un oasi de temps s'ha
enfilat pel dormitori, pel bany, per la seva pell.
Havia tret el
vestit negre sense mànigues i l'havia estès damunt el llit, havia
entrat al bany i s'havia despullat amb mandra. Una dutxa ràpida de sabó, no tenia temps per al cabell. Una dutxa calma d'aigua rajant pel
coll i l'esquena i el pit encetant els mugrons i el batec del ventre.
Després, no eixuta del tot, roba interior negra, prendre el
vestit.....
És davant el
mirall de cos sencer, vestida per a la cerimònia de comunió del
seu nebot. Una dona, davant el mirall, i recança.
Es mira els ulls,
el rostre, els pits que s'endevinen i la pell que el negre anuncia.
Un xiuxiueig, com la veu d'un poema, s'estimba per les seves
entranyes. No aparta l'esguard dels seus ulls mentre les seves mans
cerquen els pits per damunt la roba, amb tendresa, aclaparant tota la
carn que els seus dits dibuixen. De lluny, sons de televisió, de
conversa, de carrer, d'espera, sons que s'aturen mentre ella es
troba. Dona.
Es despulla, el
vestit negre el pren del terra i el torna a estirar al llit, la roba
interior damunt el vestit, els sostenidors sense tirants al lloc dels
pits, les calces amb vores foradades als malucs, com si vestís a la
dona invisible. I es gira per a colpejar tot el seu cos contra el
vidre. I s'agrada, el poema li diu que hi ha vers que parlen d'ella,
del seu cos nu, de bellesa.
La mà puja el
dit estirat des del melic centre amunt, i s'obre, estesa, damunt el
pit, prenent i alliberant el mugró. El mirall ara s'entela, és un
llenç, una aquarel·la. S'hi pot llegir, com el poema d'una poeta
suïcida, amb tot el desig del cos, la impossibilitat del vers. El
ventre batega la segona estrofa d'un sonet, mentre el mugró besa el
dits amb alè de presoner vora el riu, l'altra mà baixa al sexe,
frega els pèls amb moviment lent de malucs, pren amb suavitat
extrema, onada i sorra, el clítoris i tota la seva sentor humida. El
gemec primer sempre corprèn la intensitat de la solitud.
El dit
s'endinsa dins la vagina, fàcil? No pas, senzill, el traç perfecte
damunt el llenç del mirall, el traç potser innecessari, només
comprés per l'autor, obert a moltes interpretacions. El dit abandona
l'escalfor del centre alenant, no sap estimbar-s'hi, torna a
l'encetat clítoris, hi dibuixa jardins, la pedra rodona i necessària
de la rima, hi pren ànsia, el deler de la velocitat, de la fi
entrevista, d'una mort meravellosa.
El xiuxiueig
del vers s'escola pels porus de la pell i els llavis oberts, afebleix
les cames i doblega els genolls. El mirall perd el seu paisatge
somniat en caure sobre el llit el cos nu i bategant, rebregant el
vestit negre, arrecerant la roba interior, alliberant gemec somort i
orgasme.
A la TV sembla que ara fan anuncis, el seu home li pregunta si li
queda molt, i remuga que sempre passa igual amb aquestes dones....
És davant del mirall de cos sencer que hi ha a l'armari encastat del
seu dormitori, nua i encetada en l'asimetria d'un batec, presa en un
poema que s'escola com aigua en terra eixuta, esquerdant-li la pell,
sabent-se estimada.
Crida portes enfora que ja hi vaig, que només li falta posar-se el
vestit i una mica de perfum.
Amagar-se'n.....
