Ens veiem als
magatzems ...
Havia rebut el
missatge i ara era tots just davant el comerç. Es mira al vidre de
l'aparador, el seu cos menut reflectit entre dues ofertes. S'ha
vestit de blanc, malgrat la seva pell pàl·lida, som al final de
l'estiu, i el poc color que ha agafat fa bonic el seu cos vestit de
blanc. Samarreta sense tirants i uns pantalons transparents. Camisa
vermella.
.....vine sense
calces....
S'havia posat la
brusa ans se sentia despullada sense roba interior. Bé, sense les
calces. Sostenidors en duia, les seves mamelles ballarien massa
sense. Es gira una mica i s'aixeca la camisa per a veure's el cul. La
transparència de la tela diu molt alt que no duu res, ni tanga. La
carn de les seves natges s'arrapen a la tela sobreeixint-hi, com si
estigués tota humida. I sent l'escalfor del seu sexe com una punxada
que li fa tancar les cames i entrar a corre-cuita per la porta
automàtica.
...secció de
cavallers....no triguis.
No sabia per a qui
era aquest missatge, però l'havia rebut ella. Número ocult. La
destinatària ben segur que estava esperant amb el mòbil a la mà
que li arribés el sms. Però l'havia arribat a ella, quan era nua,
acabada de sortir del bany, amb la roba per anar a la feina damunt el
llit. Si hagués de fer un seguiment dels pensaments des que li
arribà el missatge no en podria. Però obrí l'armari, es vestí, i
sortí de casa. Tot massa ràpid, damunt el llit la roba la feina i
unes calces arrugades a la tauleta de nit.
Secció de
cavallers. Molt poca gent en aquella hora. Es passeja mirant adesiara
tots els cantons, tots els homes, la roba penjada, preus i etiquetes.
I el veu. Segur que és ell. Vora jaquetes d'esport, recolzat a un
mirall. Sembla segur, però no fa més que mirar el mòbil que té a
la mà. L'hora i el seu silenci. S'hi acosta, aixeca el cap i el mira
als ulls. És maco, pensa. Xiuxiueja “sense calces” i somriu. Ell
sembla dubtar, somriu també i empeny el mirall tot obrint una porta
camuflada. S'hi escolen sense mirar si algú els veu.
La imatge d'una
dona, surant a trenc d'aigua, vista des del fons per algú submergit
en un conte de fades, la imatge d'una dona vestida de pal·lidesa,
logotip d'una casa de roba interior d'home, una dona conte i desig
saturant prestatgeries.
I al terra, una
caixa gran de cartró, amb aquesta imatge. I és en aquesta caixa on
ella es recolza, braços estirats i el rostre amagat entre les
espatlles, cercant el batec anhelant del seu pit. Sent com li baixen
els pantalons i se sap nua, l'espera li crema. Sap el desig d'ell.
Escolta el fregar del seu sexe al seu cul, i escolta el seu neguit en
posar-se el preservatiu.
La imatge d'una
dona, surant. El seu penis la penetra i ella es belluga. Avant i
enrere. S'hi acosta al cel que hi ha d'haver enllà de la dona. Tot
sembla molt ràpid, però precís. El gemec ofegat d'ell en
escórrer-se, i l'abandó d'ella quan la pren l'orgasme. S'hi ofega,
sura al bell mig calm i atàvic del seu desig humit. Conte obscè,
carn. Pell. Aigua i dona.
Ell ha marxat. És
sola dins la petita cambra envoltada d'aquelles imatges. Somriu. Es
corda els pantalons i surt. L'aire condicionat li alleugereix el cos.
Quan surt del magatzem duu una bossa amb la imatge d'una dona surant
a trenc d'aigua. Dins roba interior per al seu home. Ha de trucar a
la feina amb alguna excusa, ara que hi pensa.