Imatge de dona surant..(+18)

Ens veiem als magatzems ...

Havia rebut el missatge i ara era tots just davant el comerç. Es mira al vidre de l'aparador, el seu cos menut reflectit entre dues ofertes. S'ha vestit de blanc, malgrat la seva pell pàl·lida, som al final de l'estiu, i el poc color que ha agafat fa bonic el seu cos vestit de blanc. Samarreta sense tirants i uns pantalons transparents. Camisa vermella.

.....vine sense calces....

S'havia posat la brusa ans se sentia despullada sense roba interior. Bé, sense les calces. Sostenidors en duia, les seves mamelles ballarien massa sense. Es gira una mica i s'aixeca la camisa per a veure's el cul. La transparència de la tela diu molt alt que no duu res, ni tanga. La carn de les seves natges s'arrapen a la tela sobreeixint-hi, com si estigués tota humida. I sent l'escalfor del seu sexe com una punxada que li fa tancar les cames i entrar a corre-cuita per la porta automàtica.

...secció de cavallers....no triguis.

No sabia per a qui era aquest missatge, però l'havia rebut ella. Número ocult. La destinatària ben segur que estava esperant amb el mòbil a la mà que li arribés el sms. Però l'havia arribat a ella, quan era nua, acabada de sortir del bany, amb la roba per anar a la feina damunt el llit. Si hagués de fer un seguiment dels pensaments des que li arribà el missatge no en podria. Però obrí l'armari, es vestí, i sortí de casa. Tot massa ràpid, damunt el llit la roba la feina i unes calces arrugades a la tauleta de nit.

Secció de cavallers. Molt poca gent en aquella hora. Es passeja mirant adesiara tots els cantons, tots els homes, la roba penjada, preus i etiquetes. I el veu. Segur que és ell. Vora jaquetes d'esport, recolzat a un mirall. Sembla segur, però no fa més que mirar el mòbil que té a la mà. L'hora i el seu silenci. S'hi acosta, aixeca el cap i el mira als ulls. És maco, pensa. Xiuxiueja “sense calces” i somriu. Ell sembla dubtar, somriu també i empeny el mirall tot obrint una porta camuflada. S'hi escolen sense mirar si algú els veu.

La imatge d'una dona, surant a trenc d'aigua, vista des del fons per algú submergit en un conte de fades, la imatge d'una dona vestida de pal·lidesa, logotip d'una casa de roba interior d'home, una dona conte i desig saturant prestatgeries.

I al terra, una caixa gran de cartró, amb aquesta imatge. I és en aquesta caixa on ella es recolza, braços estirats i el rostre amagat entre les espatlles, cercant el batec anhelant del seu pit. Sent com li baixen els pantalons i se sap nua, l'espera li crema. Sap el desig d'ell. Escolta el fregar del seu sexe al seu cul, i escolta el seu neguit en posar-se el preservatiu.

La imatge d'una dona, surant. El seu penis la penetra i ella es belluga. Avant i enrere. S'hi acosta al cel que hi ha d'haver enllà de la dona. Tot sembla molt ràpid, però precís. El gemec ofegat d'ell en escórrer-se, i l'abandó d'ella quan la pren l'orgasme. S'hi ofega, sura al bell mig calm i atàvic del seu desig humit. Conte obscè, carn. Pell. Aigua i dona.

Ell ha marxat. És sola dins la petita cambra envoltada d'aquelles imatges. Somriu. Es corda els pantalons i surt. L'aire condicionat li alleugereix el cos. Quan surt del magatzem duu una bossa amb la imatge d'una dona surant a trenc d'aigua. Dins roba interior per al seu home. Ha de trucar a la feina amb alguna excusa, ara que hi pensa.